Bulímia
La bulímia és un trastorn mental i de comportament. La persona bulímica és incapaç de dominar l'impuls de menjar desmesuradament i d'amagat, però després el sentiment de culpa l'empeny a vomitar, a abusar de productes dietètics o laxants i a seguir dietes restrictives intermitentment per no augmentar de pes. A diferència d'un anorèxic, el malalt de bulímia sembla tenir salut, cosa que fa més difícil de detectar-la. De casos de bulímia n'hi ha sobretot entre noies adolescents, però els darrers anys ha augmentat el nombre de nois afectats.
És greu?
És molt greu. Els vòmits fan mal a les genives i al paladar. Se'n pot derivar gastritis, vòmits de sang, deshidratació i hipopotassèmia –o hipocalèmia– (nivell baix de potassi a la sang que pot causar debilitat muscular, tremolors, arítmies i, en casos extrems, fallada cardíaca). L'abús de laxants produeix diarrees, mal de panxa, còlic, intestí mandrós i mala absorció de nutrients. Si es consumeixen diürètics, hi ha més risc de deshidratació i de pèrdues de potassi. Entre els canvis emocionals causats per la bulímia es destaquen la depressió i l'aïllament.
Quines en són les causes?
Se sap que hi ha una predisposició genètica, però hi intervenen més factors: per una banda, la pressió social i dels mitjans que indueix els joves a estar prims i a associar una estètica determinada amb l'èxit i la felicitat. Per una altra, hi ha tot de factors individuals, com ara la manca d'autoestima, molta autoexigència o poca tolerància a la frustració. Sovint la bulímia apareix després d'haver seguit dietes sense control mèdic o d'haver tingut anorèxia.
